El text que he llegit de l'autora Lauren Slater,
s'anomena Amor Simiesco: los primates de Harry Harlow i forma part del llibre Cuerdos entre Locos, concretament és un
text del capítol 6 del llibre que va ser publicat l'any 2006. Cuerdos entre Locos és de l'editorial
Alba i com he dit, va ser publicat l'any 2006.
El text ens parlat en el seu inici dels antecedents i la
vida de Harlow, que s'anomena en un inici Harry Israel. Harry Israel és un nen
que té una infància complicada, amb problemes d'integració i d'afecte per part
dels seus progenitors i que li provoquen alguns canvis en la conducta. A
l'escola, Harry experimenta un cert rebuig (té un problema en la parla) i
aquest fet el fa canviar d'institut i refugiar-se en el dibuix artístic i
fantasiós. Al finalitzar la seva etapa d'escolarització, en Harry va a la
universitat, a Stanford, on es llicencia i on més tard, l'any 1930, dona el
salt al mon laboral a la universitat de Wisconsin on treballa. Quan sembla que
comença a agafar confiança en les seves ambicions personals i en les seves
tasques laborals, en Harry decideix canviar-se el nom per el de Harry Harlow.
Seguint amb els seus projectes i inquietuds, el
"nou" Harry Harlow, decideix estudiar amb animals, concretament amb
micos de la Índia. Aquets macacos són de tamany reduït i molt ràpids, on el
mateix temps comparteixen bona part de la genètica amb l'ésser humà, fet que fa
a Harry estudiar-los amb molta més energia per obtenir resultats aplicables a
la quotidianitat. Aquest simis, tenen una gran intel·ligència i observa que
posant-los a prova, són capaços d'assimilar conceptes i poden resoldre situacions
complexes. Vistos els resultats, decideix donar un pas endavant creant el seu
propi laboratori (en una fàbrica abandonada) i seguir de més a prop totes les
evolucions dels seus experiments. Aquestes evolucions no sempre li reporten uns
resultats positius, ja que algun dels seus experiments no resultat tot el
profitós que se n'esperava. Aquest resultats qüestionables, fan que el
personatge principal visqui condicionat en les seves relacions personals on
pateix quadres depressius.
Després de capficar-se en el mon de la psicologia, també
per buscar resposta als seus problemes afectius i sentimentals, troba la "imposició
social" per la qual Harlow mostra interès i estudi, que és la
representació de l'amor on utilitzant els simis a través dels experiments, pot
concloure punts de vista concrets, sempre, fent servir la observació com a
conducta entrellaçada amb les seves emocions i nocions afectives.
A través dels experiments, amb el nou enfocament afectiu,
Harlow inicia la cria de simis amb mares de substitució. Aquestes cries de
simis són separats dels seus progenitors i durant un periode de temps, les
cries, mostren una actitud afectiva i s'interrelacionen amb la idea de que el
terra de la gàbia on es troben és el seu nou punt de suport afectiu. El terra
es suau, de felpa per a que no es facin mal les cries, i aquest fet fa que
aquestes convisquin i estableixin forts vincles amb el tacte del terra, després
de que les cries de simis hagin estat separats de les seves mares. Harlow,
inicia un nou projecte i observa aquest nou fort vincle de les cries (tot hi
estar al càrrec d'elles com si ell mateix fos la mare protectora) i construeix
la figura d'una mare de substitució feta de filferro amb un orifici que pot
alletar a les cries. També fabrica una segona mare de substitució feta del
material del terra de la gàbia, de felpa.
Els moviments dels simis, a l'hora de triar una de les
dues mares de substitució són clars: els petits, trien a la mare de filferro
per alimentar-se a través del conducte que els hi proporciona llet, però en
canvi, s'apropen contínuament a la mare de substitució de felpa. Així doncs, la
investigació de Harlow esdevé en les conclusions concretes de que els simis són
molts més afectuosos amb la mare de substitució de felpa i que es regeixen per l'instint
quan és volen alimentar. Una altre conclusió que extreu es que les cries de
simis busquen el contacte matern per establir forts vincles, en aquest cas
amorosos, i que no busquen només poder ser alletats per la seva progenitora.
Per seguir amb els seus experiments, Harlow crea una mare de substitució que
anome "Dama de Ferro". Aquesta mare de substitució reuneix unes
característiques molt especials: és freda, té punxes i expulsa aire fred.
D'aquesta forma es busca una reacció dels simis a una nova mare de substitució.
Harlow sorprès, veu que els petits macacos segueixen tenint un fort vincle amb
"La Dama de Ferro" i el contacte es patent.
Després d'observar els moviments de les cries, en Harry
n'extreu unes conclusions concretes: la funció de la mare de substitució no és
exclusiva, sinó que un pare també la podria assolir. Tot hi així, i al cap d'un
temps, s'observa que la tasca de la mare no és única i indispensable ja que
entren en joc diverses variables que poden afectar a les cries, en aquest cas
concret, algunes es mostren antisocials. Per evitar-ho, Harlow dona més
llibertat a l'eina de la mare de subtitució i propicia la interrelació entre
els simis.
Un cop observats aquets resultats, es poden extreure
conclusions diferents, tenint en compte les noves variables: els simis han
conviscut amb el contacte, el joc i el moviment que mostren les noves
condicions de l'experiment i que deriven en l'amor com a font única, tot i que
Lauren Slater remarca la idea de no generalitzar en aquest tipus de conductes.
Els experiments de Harlow seguien avançant, tot i que a
vegades es comentava que era massa dur amb els simis i que no tenia escrúpols
per obtenir qualsevol tipus de resultat. Un dels experiments més criticats va
ser l'aparellament forçós de les mares amb mascles, per així poder ser
inseminades. Aquest experiment rebia el nom de "Potro de Violació" on
va extreure que algunes fèmines mataven a les seves cries. Aquesta conclusió,
extreta d'un experiment amb formes molt qüestionables, replantejava la idea de
si l'ésser humà, format com a persona, té alguns privilegis vitals en detriment
dels animals. En aquest cas, la visió de Harlow és clara i precisa i Slater la
qüestiona sovint.
Decidit a seguir avançant en les seves qüestions com a
investigador, en Harry decideix aprofundir, també utilitzant simis, aspectes
directes de la seva pròpia persona, en aquest cas, estudia la depressió i les
seves característiques per intentar trobar una cura. Intentant buscar remei,
experimenta durant 6 setmanes amb simis, que estan tancats en una gàbia. Quan
passen aquestes 6 setmanes, Harlow veu que l'experiment no funciona del tot bé,
ja que els simis tenen símptomes psicòtics que no tenen cura.
Finalment, tot i la insistència dels diferents
experiments que el porten a examinar diferents situacions i crear diferents
teories com la separació maternal o l'aïllament social, Harry Harlow mor de
parkinson el 6 de desembre de 1986.
