Realment i després de tot, em costa escriure
aquestes paraules. Com he comunicat a la Coordinació, després de 10 temporades
de bàsquet he decidit dir adéu a Vedruna-Gràcia. Coincidint amb la marxa de
Vedruna també dir que definitivament i després d'un parell d'anys amb alguns
dubtes, arriba el moment en el que com a mínim de forma provisional penjo les
botes. 17 anys després de començar a jugar a bàsquet al pati gran de La Salle
Gràcia crec que ha arribat el moment. Han estat 8 temporades com a jugador de
La Salle Gràcia i 9 com a jugador de Vedruna-Gràcia plenes d'experiències
enriquidores dins una pista de bàsquet, on sense l'ajut d'algunes de les
persones que no només en l'àmbit basquetbolístic, sinó també en el transcurs de
la vida m'han ajudat a madurar com a entrenador, com a jugador i sobretot com a
persona.
Deixant de banda les experiències vestit de
curt dins d'una pista, les 10 temporades com a entrenador a Vedruna-Gràcia han
estat brillants, compartint experiències amb entrenadors i jugadors diferents,
participant a més de 400 partits i intentant portar de la forma més digne el
nom de l'escola que m'ha vist créixer com a entrenador.
Encara recordo aquell dia d'estiu de l'any
2003 en que el meu bon amic Jonathan em va dir si volia ajudar-lo a entrenar un
equip de bàsquet a Vedruna. Recordo que va ser al pati de La Salle Gràcia,
després d'un entrenament. Tot i tenir alguns dubtes, finalment vaig acceptar la
proposta i vam començar la temporada amb la generació '92 a l'etapa Mini. Vam
entrenar plegats tres anys seguits, i vam veure créixer aquells jugadors en
edat formativa que resulta que ara són uns dels meus millors amics.
També recordo el dia en que "El
Nandu" em va oferir el que seria el meu primer equip com a entrenador.
Vaig començar al gener de 2005 a entrenar el Mini Mixte de la generació '95, on
segurament he viscut les millors i les pitjors sensacions com a entrenador. Van
ser tres anys amb ells mossegant amunt i lluitant amb les seves particularitats
per aconseguir el que va ser la meva primera lliga.
Més tard, al 2006, va arribar la generació '98,
on hi vaig ser-hi tres temporades i on va aparèixer, com aquell qui diu del
no-res, el que va ser el meu ajudant i ara és un gran amic. Grans vivències, no
només a pista, sinó també fora. Un dels meus pilars dins Vedruna-Gràcia, però
clar, si parlo de pilars i persones importants dins els 10 anys de Vedruna,
vull destacar la noia que em va ajudar a ser millor persona i que junts vam
portar la temporada 2010-2011 la generació '97. La clau de sol és un dels
millors regals que m'ha reportat el mon del bàsquet a l'Escola. Vull destacar
també el que va ser el meu primer equip femení, la generació '96 on hi vam estar
un parell de temporades, la 2008-2009 i la 2009-2010. Fer constar que els
primers passos per a competir els vaig viure amb el Júnior Masculí de Vedruna,
amb jugadors del '94 i '95 la temporada 2010-2011. Grans partits contra l'etern
rival que em van fer retornar l'essència més pura del bàsquet on vaig compartir
vivències amb un bon amic i sobretot un gran lluitador per la vida que
m'ofereix l'oportunitat de seguir creixent com entrenador fora de Vedruna-Gràcia.
Tot aquest recull de temporades i companys de
viatge em generen unes emocions difícils d'expressar i només tinc paraules
d'agraïment a totes aquelles persones que m'han fet millorar, sobretot com a
persona, a ser més fort i madur per afrontar tan dins com fora pista aquelles
situacions més complicades. Compartir equip, parlar de "projectes",
planificar, comentar partits, criticar, reforçar, opinar sobre la gestió... ens
ha unit i a fet que els nostre vincles siguin d'alguna forma més permanents,
tot gràcies a la pista verda on tantes aventures hem conviscut. Absolutament
res tindria sentit si no hagués arribat un dia a Vedruna-Gràcia, escola que li
dec bona part del que sóc, que va creure en mi per portar els millors equips,
que esperava de mi el millor, que m'esperonava a continuar en els moments més
complicats.
Donar les gràcies a Directors Tècnics, Coordinadors
i treballadors a l'ombra dels resultats obtinguts i per fer i facilitar-me la
feina durant tants anys a l'Escola. Res tindria sentit si ells, des dels que
estan més amunt a l'organigrama, passant pels ajudants, pares i el propis
jugadors no haguessin intervingut en el meu procés d'aprenentatge.
Marxo, ara sí ja de forma definitiva, amb el
cap ben alt i amb la inèrcia de saber que ens queda, a l'Escola i a mi, molt
per millorar i perfeccionar, sabent que en un futur no massa llunyà ens
tornarem a trobar, ja sigui en una pista, com per fer una cervesa, sortir una
estona o anar a sopar. He tingut molta sort, de comptar amb les persones que he
anomenat, però que seria injust si no digués que el més important que m'ha
passat va ser enamorar-me de la història de la meva vida.
Gràcies a tots/es i fins aviat...
#SomVerds.
