Comiat Generació 2002 Pre/Infantil "A" Femení - AESE (2014-2016)

Gràcies.

Gràcies per voler millorar, aprendre i créixer. Per afrontar totes les adversitats possibles i fer-ho de forma excel·lent. Per despertar l'esperit competitiu i sobreposar-se a tots els inconvenients. Per voler superar-se entrenament a entrenament, partit a partit, torneig a torneig i final a final. Per somriure i fer riure quan calia i saber reflexionar i concentrar-se quan era pertinent. Per acceptar el sarcasme i la ironia fina de l'entrenador i participar d'ella quan tocava. Per sumar moments irrepetibles i paraules d'ànim pertinents. Per això i per moltes coses més, gràcies. Gràcies per fer-me millorar com entrenador i com a gestor. Per enrabiar-me quan les sessions és distorsionaven i per gaudir de quan les coses rutllaven i funcionaven. Per planificar sense planificar. Per viure de la inèrcia del saber fer. Per això i per moltes coses més, gràcies. Gràcies per no deixar mai d'animar, per fer tot el soroll possible i recolzar a les noies quan ho necessitaven, per portar-nos a tot arreu, per posar sentit comú a les injustícies, per recolzar-nos en tot moment, per ser una afició exemplar. I també a vosaltres: Gràcies per no faltar a CAP entrenament i aprendre que la por és un camí fosc on atrevir-se a llançar és una bona dreçera per apropar-se a la llum que tu ja desprens. Gràcies per intentar desconnectar dels problemes, per refugiar-te en el bàsquet, per ser madura i adaptar-te al medi com ningú ho havia fet mai dins el 'meu' grup. Gràcies per ser durant un any i mig la capitana d'un equip que intentava sobreviure, on t'enfrontaves als problemes i exemplificaves el saber fer i l'honor com a valors, sobretot a pista. Gràcies per ser l'exemple del què jo vull transmetre, per marcar el ritme, per voler guanyar sempre, per intentar robar la pilota a qualsevol preu, per entendre els dobles sentits, per "una cosa", pel flow i també per l'ego competitiu. Gràcies per la superació, per l'encert i el sentit comú. El bàsquet sempre et dona una segona oportunitat, i en el teu cas, una tercera i merescuda ocasió de tornar a superar-se. Gràcies per ser "rara", per posar-m'ho difícil i no saber com reaccionaries, per ser diferent, per intentar-ho de mig camp i per explotar quan mai t'ho esperes; seràs una gran jugadora. Obrigado por querer melhorar e aprender, sendo uma referência interna e incorporar esses conceitos que só você pode fazer. Gràcies per voler saber més sobre el nostre món, per preguntar i interessar-te per tot allò que et pugui fer millor, per portar-nos moments graciosos i interactuar amb nosaltres. Gràcies per ajudar-nos durant molts moments complicats de la temporada, per exhibir-te i regular-te, per què una altra visió del bàsquet és possible. Gràcies per voler ser la meva capitana, per saber com i quan passar, per teledirigir les millors opcions en el moment indicat, per tot l'afecte que desprens i voler millorar per aprendre i créixer com a futura directora d'orquestra. Gracias por querer estar siempre disponible, por entregarte al máximo pese a las presiones y por querer convivir con nosotros; ¡tus bloqueos directos són buenísimos! 

I per cert, evidentment, gràcies a aquelles jugadores que han passat per LA nostra història, amb les seves raons, els seus egōs, els seus records, les seves alegries, les seves motivacions... això ens ha fet més forts i ens ha unit. Gràcies també a les jugadores que han volgut participar de la nostre història, tan les companyes de l'altre infantil com les del pre-infantil femení. 

Ah! i després de tot, no em voldria oblidar de tu, per escoltar-me, aguantar-me, viure-ho, tornar-me a aguantar, lluitar per causes perdudes, per ajudar-me tant i tant. Ja saps que sense tu hagués abandonat quan no tocava fer-ho. Gràcies, ja saps que ets la millor companya de vida que puc tenir.

Ha estat una temporada de pel·lícula, amb un final immillorable. No avaluarem el que hem aconseguit, sinó el que ens mereixem. Gràcies per fer-me més fort com a persona i intentar ser el millor entrenador possible.

Ens n'hem sortit, al final treballar en equip ha resultat ser profitós no només per unes o altres jugadores, sinó per tot el grup involucrat. Nosaltres coneixem molt bé LA nostra història, per tant som els únics que podem jutjar-nos, criticar-nos i aplaudir-nos quan vulguem.

Afició, Marta, Sara, Irene, Laura, Laia C, Laia B, Giulia, Clàudia, Júlia, Paula i Laura C… la roda no s'atura, gràcies i fins aviat.

#IFA