Yesterday

Això d'escriure estirat, de costat, pausat i en acabar el dia no sé si acaba de ser un fórmula coherent però si sé que serà la meva fórmula, per tant, la sinceritat agafa les tecles del meu parer.

En un dia de no estudi, hem tingut, així de forma plural, la feina d'intentar sumar en resultats. Sempre és més cruel perdre en una pròrroga, però és proporcional a la gratitud que reporta guanyar un partit en el temps extra. Gratitud es veure jugar a algunes jugadores que tenen dubtes. Sí, és gratificant, ja que tot i l'ampli marge de millora, segueixen rendint amb les seves possibilitats latents a pista.

Les possibilitats de lluitar dia a dia, de conquistar amb la naturalitat que provoca l'acció i la motivació de lluitar per algú; també és una victòria. Però no és difícil començar, mantenir-se i/o divertir-se en el trajecte és una forma de guanyar. Ella no és un premi que es guanyi o es perdi, simplement la pista es que "s'ha de conquistar poc a poc" i "poc a poc" és un flux temporal paulatí, no necessàriament costós, sinó treballat. Com arribar a una pròrroga i voler xutar el penal per tenir opcions al premi: encertar per guanyar. Ah, no recordava que a vegades hi ha porter, i que també juga.

I paulatinament arribo a la fi, com si estigués a l'illa de Fuerteventura, estirat amb el meu banyador en una platja de sorra blanca i fina, on el color torrat de pell et fa irresistible, on la imaginació va a càrrec de la grandesa personal i de la distància kilomètrica d'aquell moment. L'edat no és una distància, és una actitud, i ho era abans i ho seguirà sent... encara que les formes o les fórmules canviïn.

I esquematitzant la vida, plego, que en breu hi ha exam d'una assignatura on el peix es bullit però que té bon sabor. Matèria de primera qualitat, amb fórmules, conjuntes o separades, però agust per gaudir, com el compromís.

Ah! i qui vulgui posar-hi noms i cognoms, que no s'amoïni, és impossible encertar; només cal tenir la il·lusió dels inicis, la de fa ja alguns anys, només així sabràs que ets tu... però no t'emocionis, ja no sóc dòcil.

LA