11.4.2002

Avui és 11 de d'Abril, un dia normal per tothom i en el fons, un dia més per mi.

M'he llevat a les 6 i pocs minuts. M'he duxat i esmorzat. Seguidament he tret els apunts de Formats Digitals per posar-me davant de l'estufa a "estudiar" tot el que hauria d'haver repassat durant els dies de Setmana Santa. No vaig poder per temes basquetbolístics, així que tocava fer un petit sobreesforç, matinant i dedicant uns segons a la lectura de la matèria. Res més enllà, l'atenció dispersa fa que no em pugui concentrar al 100% en la lectura del temari i que m'esbargeixi amb distraccions alienes. Això de les 8:27 surto de casa amb el meu germà i em dirigeixo a l'estació de metro de Joanic. Acompanyo al meu germà fins Verdaguer i faig el transbordament per anar cap a la línea blava fins Sants Estació. Arribo uns minuts abans de les 9 a la universitat, al carrer Melcior de Palau. Pujo per les escales, l'ascensor està ocupat. Allí tenim alguna transparència i uns caminars estranys. Obren la porta de l'aula 210 per poder entrar i agafar lloc, previ a l'examen de Formats Digitals que teníem a les 10 del matí. Faig l'examen (òbviament, trampejo tot el que em deixen). Abandono l'aula acompanyat, satisfet del que he pogut respondre tenint en compte el poc temps de preparació acadèmica. Veurem quina nota n'extrec.  Baixem les escales i anem al bar. Amb el sol que fa, ens quedem dins, prenen una coca-cola i unes braves envoltat d'una companyia jove, altiva, inclús pesada, però bé, no puc demanar més. Hi ha comentaris que no entenc i altres que em crispen, però segueixo tenint la cara pòquer de sempre que em permet jugar sempre al límit del comentari, inclús, homòfog. Abandonem el bar Estudiantil i ens dirigim uns quants al metro. Retorn a casa a les 14:18. Pràcticament sense respirar, em canvio de calçat i em dirigeixo a Plaça Molina. Allí, a les 15, començo la novena (divuitena) pràctica de conduir. Sec al seient del Renault Clio blau i tinc la sensació de que tot el que he après en les pràctiques anteriors se m'ha oblidat. Buf, que malament. Segueixo avançant i avui anem per una nova ruta. Travesso Barcelona per anar a Poble Sec, pels carrers estrets d'aquell barri pròxim a Montjuïc, on més tard ascendim. Allí el cotxe se'm cala molts cops. Les pujades són matadores i no li trobo el punt a l'embrague. Finalment, vaig clavant el punt exacte. El professor de l'autoescola es deixa anar en les seves explicacions fora de l'àmbit de la docència de cotxe. M'explica la seva Setmana Santa, la seva família política, alguns costums de Santander, els negocis de les franquícies de l'autoescola arreu de l'Estat, etc. S'acaba la pràctica a les 16:31. Arribo a casa a les 17:02. Dino de mala manera i en breu, sortir de casa per agafar altre cop la línea blava, aquest cop direcció Collblanc, direcció Laietà. Allí arribo, com sempre, passats pocs minuts de les 19. Els cadets escalfen i comencem l'entrenament amb una fletxa de tir a 50 punts seguit d'un escalfament de Kill-Drills. Més tard, m'aborda, m'irrompeix, em menja el terreny el coordinador, que ja que no venia el primer entrenador (jo sóc el segon) tenia ordres de que quan jo marxes a entrenar amb el Sènior 'C' de Vedruna ell portaria l'entrenament a partir de les 20.20 aprox. A les 19:55 ell es fa amb la sessió d'entrenament. Em cabrejo i a les 20:23 marxo del Laietà, on a les 20:32 estic de nou a Collblanc per tornar a Gràcia, cap a Fontana. Arribo a Vedruna prop de les 21 on hi ha una reunió dels jugadors del Sènior per si s'ha d'aplaçar/ajornar el partit del dissabte 21 al Perill a les 19:00 de la tarda contra el líder, el Caldes. El tema està en que el Barça-Madrid de lliga es juga aquell mateix dia a les 20:00 i s'ha demanat canviar de dia i hora el nostre partit de bàsquet. Jo estic en total desacord, però la democràcia de l'equip prevaleix sobre les decisions unilaterals. Així doncs, tocarà pagar per poder canviar els paràmetres inicials preestablerts en els que s'havia de disputar el partit del Sènior 'C'. Comencem l'entreno. Jo estava excessivament cansat i previsiblement no m'ha entrat res del que llançava a cistella. Estava físicament molt malament. A les 22:00 s'acaba l'entrenament, on a pocs minuts abans d'abandonar Vedruna, es queda amb l'objectiu de contactar amb tots els membres de l'equip per poder sol·licitar una postura conjunta vers el partit del Caldes. A les 22:37 arribo a casa. Sopo ràpid mentres vec la derrota de l'Atlètico de Madrid davant el Real Madrid per 1-4 amb hattrick de Cristiano Ronaldo, dos dels tres gols molt espectaculars. Acabo i vaig a l'habitació on decideixo començar a escriure el dia d'avui.

Realment ha estat un dia més, però això de mitja tarda he recordat que era dia 11, del més d'abril i que la terminació de l'any era en 2...

Així doncs, crec recordar que avui hagués estat un dia molt especial pels meus sentiments. Ja ho va ser fa avui 10 anys i encara de tant en tant penso en que haguéssim estat molt feliços junts. Però bé, la reaccions que em reporten recordar les sensacions d'aquell dia no tenen preu. Un any més. ...y  tú lo sabes.

la#11