repartiràs felicitat amb una rosa?

Això em comenten en un dia com avui,
la Diada de Sant Jordi a Catalunya... ah, i també el dia de Castilla y León i de Aragón.

Quin dia avui, tothom motivat, amb energia, amb moltes ganes de passejar per les Rambles, Plaça Catalunya i Passeig de Gràcia per veure el sé enèrgic del dia del llibre i la rosa. Signatures dels autors i autores dels llibres als diferents estáns i casetes. Cues interminables per veure a Punset, Mejide, Lena Valenti, Mendoza, Llach, Espinosa... Una firma es casi com la culminació motivacional del dia, com un trofeu. Com a premi, totes les roses que ells regalen a elles i que aquestes ensenyen totes il·lusionades, com quan Alexis va marcar l'empat al Camp Nou contra el Madrid al passat derby, o com quan Rosberg després de més de 121 curses va guanyar per primer cop, igual. Un premi, òbviament material, però amb una càrrega sentimental que genera sensacions brutals per a qui les rebi i experimenti. A vegades, la noció qualitativa es perd en detriment a la variable quantitativa. La noia més popular de l'institut és la que més roses rep; així doncs, és la noia per la qual més nois perden el cul? o simplement l'estan compran d'alguna forma per obtenir algun tipus de beneplaença per part de la "popu"? No sé, això no magrada gens. A la meva época, alguna popular desesperada i competidora (quantitativament parlant) esperava que un servidor li regalés una rosa que mai li va arribar. Simplement volia sumar, que no es dolent, però no d'aquesta forma.
No he estat mai de regalar roses a mansalva, abans, amb la pesseta, el cost de la rosa era més asequible, ara, amb això de l'Euro, la cosa pinta malament, més sabent que avui el PIB espanyol a tingut una fallida i es situa al 0,4%. Espanya està en recessió, però moltes noies tindran roses: "una cosa no quita la otra".

Avui dilluns, 23 d'Abril de 2012, és un dia climatològicament dispers. Fa fred i calor, el cel està ennuvolat però va apareixent el sol, i es que tinc una "amiga" (les cometes són el matís...) que sempre em deia/diu que no recorda un Sant Jordi plujós i amb mal temps. Això del temps, qüestions del cel, també és relatiu. Estic convençut que la noia lletja, amb pèl i marginada, si algú li regala una rosa, serà hipermegasuper feliç i veurà un sol radiant allí on estigui, allí on la rebi.

Avui dilluns 23 m'es inevitable recordar 10 anys enrere. Aquell portal al carrer Romans, l'espera de 40 minuts, aquell cor enorme, aquella rosa, aquell petó. Deunidó si ha plogut (menys al dia de Sant Jordi). Tan és així que ella em va ensenyar a viure el Sant Jordi i que avui dia puc valorar com a pogut evolucionar aquest dia, tan en mi com a les possibles receptores. Dic recepetores, perqué Sant Jordi es un dia d'enviar senyals per a que algú les pugui rebre i sigui una mica més feliç. Despertar aquella percepció aliena en aquella altre persona és un dels possibles objectius de la Diada. És com el mercat de valors econòmics. Un generen inversió, mouen el capital per a que la demanda (pràcticament imposada pels cànons de la societat) pugui percebre aquell producte o benefici (la sensació) generada per l'oferent. El que deia, tot molt quantitatiu...

Potser algú que em llegeixi pot pensar que Sant Jordi no magrada. Res més enllà d'aquesta afirmació errònia. Sant Jordi, en el fons, és un 23 més dels 12 que té un any. Cap novetat al respecte. Superficialment potser si que les coses canvien, potser ho experimento més tard, quan surti a passejar de forma unilateral per veure com s'estan generan beneficis que retroalimentin el nostre patrimoni, però aquesta festivitat, diuen, que es millor compartir-la amb aquella persona que estimes o que li tens un sentiment especialment concret. Bé, jo li regalaré una rosa a la meva fundadora, a ma mare. No sé amb quin sentit, suposo que a ella li farà gràcia i les lleis marquen que toca, però a mi no m'acaba de servir. Magrada obsequiar amb detalls qualitatius quan s'escau. La imposició de la Diada me la bufa bastant, però entenc que a la majoria de catalans i catalanes no. Suposo que per fer-ho més autèntic, avui per sopar morcilla, picadillo y queso tiernos de Santa María del Mercadillo, Burgos, Castilla y León, que también es su día!

Per cert, a totes aquelles noies que esperen roses o aquells nois que esperin llibres, no sigueu conformistes, genereu alegries no materials i practiqueu tot l'amor que us teniu i que voleu expressar amb qui el vol rebre (semblo un predicador...patètic)

Aquesta és la meva petita aportació a la prosa de Sant Jordi.

I sí, espero repartir-la...



la#11