Minus_

De cop, un bon dia, tot li va venir, paradógicament, massa gran. Estava en un lloc petit, on les coses no es feien com ell volia, tot anava massa poc a poc i alhora massa ràpid. Una altra paradoxa on molt cops, conviure, resulta un nus difícil de desfer, fàcil d'embolicar més. Tot, o casi tot, està corromput. Les opinions no són lliures i critiquem, casi sempre, sense saber del que parlem, simplement pel fet d'intentar trepitjar a l'altre i treure-li suc, exprimir-lo. Sempre s'ha d'intentar que parlin d'un mateix, ja sigui per bé o per mal; és un dels lemes de l'amic Grouxo.

Quan t'impliques massa en les coses acabes perjudicat.  "No dejes que te afecte tanto" deia l'amic. Molts cops, el transcurs dels fets, afecten perquè tu ho vols. Sí, estem d'acord, però d'altres t'afecta de retruc, senzillament et toca... et toca quan molts cops no ha de tocar, ni pronunciar-se, ni opinar, ni puntuar, ni tan sols mirar ni especular. Tots sabem que s'ha de brillar a la vida, i que l'electricitat d'alguns moments, ja sigui per bé o per no tan bé, s'ha de subministrar en petites dosis, ja que els curtcircuits, tenen diferent polaritat, positiva i negativa segons convingui.

 Quan més saltis més adalt arribaràs, més lluiràs, més t'hauràs esforçat, més hauràs guanyat, més faràs que els altres deixin de guanyar si no ho mereixen moralment, que es quedin curs, llueixin menys... Tot és un bucle, amb pols i unitats heterogènies, difícils de compaginar.

 Et prohibeixen que sentis el que dius i que diguis el que sents. On hem anat a parar? Estem bojos? T'has de defensar atacant, no es incompatible. Tot no es rodó, té triangles, amb les seves àrees i costats. Costat fort i feble. Ara mateix el nus es complica i el treballador es sent alineat. El sabó és molt car i els gossos bordem molt i mosseguem poc. Ningú està entenen res, ningú es pronunciarà com ho feien abans, no val la pena. Diuen que abandonar pot ser una victòria a temps, tot hi que es de covards. Pots abandonar sense haver lluitat (com diuen els cànons), pots abandonar havent-hi lluitat i pots abandonar ferint al rival o al company. És una forma vil, però és una forma, vàlida en alguns casos.

Estic cansat, tinc son i l'esquena, està tullida, segurament per atacs d'alguns dels covards. M'estic expulsant la terra del sòl per col·locar-hi la meva tomba. Ja la tinc. Moriré amb alegria, però no sé si aquesta tarda o d'aquí 5 anys, però jo no aguanto gaire més. O em callo la boca i marxo, o segueixo sent un gos ensabonat.

la#11